8M: Dones treballadores, obrim un nou camí!

Lectura política: Dones treballadores, obrim un nou camí!

Vivim un moment de contrast entre les expectatives que impulsaren l’onada de mobilitzacions feministes de la passada dècada i la realitat que tenim davant. El món es troba a la deriva en una espiral d’auge reaccionari, escalada militarista i reforçament autoritari dels Estats, en què fins i tot els drets més bàsics conquerits en els cicles mobilitzatoris anteriors es veuen amenaçats, revelant la seua provisionalitat sota el règim del capital.

L’extrema dreta juga a instrumentalitzar els consensos socials contra la violència masclista per expandir el seu discurs racista i antiimmigració, presentant als immigrants com a culpables corruptors d’una societat occidental on suposadament ja s’hauria assolit la igualtat entre homes i dones. Amb això no pretenen solament alimentar l’odi contra la població migrant i crear un boc expiatori, sinó ocultar rere una cortina de fum el seu tradicionalisme masclista, que aposta pel manteniment dels rols de gènere i per la posició subordinada de les dones treballadores en la família i el mercat laboral. Alhora, advoquen per sotmetre les dones treballadores migrants a l’exclusió social i a les condicions d’explotació més crues, situant-les en una posició de màxima vulnerabilitat front la violència masclista de patrons, policia i el seu entorn.

Però la reacció cultural va més enllà de l’extrema dreta: està present en tot l’espectre polític parlamentari i té com a base social a unes classes mitjanes en procés de descomposició. L’esquerra continua autoproclamant-se com la solució que aturarà el feixisme, però aquesta promesa contradiu la realitat. El seu pas pel govern de l’Estat espanyol està servint per implementar fidelment l’agenda militarista de l’OTAN; per consolidar o desenvolupar mesures autoritàries (com ara la Llei Mordassa, l’enduriment de les penes per furts menors i l’augment dels pressupostos de la policia); per aprofundir en el desmantellament dels serveis públics, i un llarg i vergonyós etcètera. La incoherència continuada entre el que es diu i el que realment es fa només pot generar desafecció política i frustració, un caldo de cultiu ideal per a l’expansió de la reacció i el feixisme.

Pel que fa a la qüestió de gènere, l’esquerra ha utilitzat el feminisme institucional com a cosmètic per al seu govern lleial a les oligarquies, sense aconseguir millores notables ni permanents per a les dones de classe treballadora. Els pocs avanços legals aconseguits durant les dues últimes legislatures en matèria de drets LGTBI i de reconeixement de la violència sexual es troben en el punt de mira d’un futur govern de dretes. El dret a l’avortament continua sent una realitat només sobre el paper, resultant en un infern per a aquelles que no poden permetre’s exercir-lo via pagament directe. I, en la dimensió econòmica, les tasques domèstiques i de cures, així com els treballs més precaris, continuen recaient majoritàriament sobre les dones treballadores, amb una bretxa salarial que està molt lluny de tancar-se.

En definitiva, l’esquerra institucional alimenta la reacció en mostrar impotència, quan no complicitat o participació directa, davant del gir reaccionari de la societat. L’esquerra no sols no és la solució al feixisme: és part del problema.

Les dones de classe treballadora no podem seguir subordinades a l’agenda política d’altres classes, que capitalitzen la nostra lluita per servir als seus interessos electoralistes, i que reforcen així els mecanismes que perpetuen l’opressió de gènere. L’única via per a plantar cara a l’agenda militarista i reaccionària de l’oligarquia, a l’avanç del feixisme i el masclisme, és organitzar-nos per a construir independència de classe, per a recomposar la classe treballadora com a subjecte revolucionari que integre la lluita contra l’opressió de gènere en una lluita general contra el capitalisme i les seues expressions reaccionàries del present.

Només així ens constituirem en una força política que, a més d’alçar un mur defensiu contra les tendències reaccionàries actuals, puga fer valdre els nostres interessos universals: fi de tota mena d’explotació i opressió i edificació d’una societat enfocada en satisfer les necessitats col·lectives, que ens allibere de les velles càrregues i brinde les condicions per a la llibertat humana real.

Per tot això, les treballadores hem d’estar en primera línia contra la reacció i el masclisme, amb la determinació de recomposar les nostres forces com a classe revolucionària.

DONES TREBALLADORES, OBRIM UN NOU CAMÍ!