Els dies 18 i 19 del passat mes d’abril vam celebrar, a la localitat de Corbera, unes jornades polítiques sobre la guerra imperialista i el feixisme. Aquestes jornades es van desenvolupar amb l’objectiu d’analitzar la conjuntura actual i debatre quina resposta ha de donar la classe treballadora.
Durant el dia 18 es van fer dues ponències. La primera, pel matí i sota el nom de «La barbàrie que ens arrossega: guerra i feixisme del segle XXI», apuntava a com la crisi general de la societat capitalista es tradueix en un programa d’ofensiva per part de l’oligarquia occidental, que es tradueix en guerra imperialista cap a l’exterior i atac constant a les condicions de vida de la classe treballadora cap a l’interior. Així, es genera un caldo de cultiu idoni per a l’auge reaccionari i la proliferació de noves formes de feixisme. Posteriorment, i ja de vesprada, es van tractar els principis estratègics que haurien de guiar l’acció política del proletariat en l’actualitat, concretats en la necessitat de l’articulació d’una organització política amb un programa de classe independent. Guiats per aquest objectiu estratègic, plantegem una tàctica d’aliances polítiques amb totes les organitzacions disposades a articular un gran front defensiu de la classe treballadora.
A més, la jornada també va comptar amb diverses activitats, com són el torneig de cementeri i escacs o els tallers de muay thai i graffiti. Per últim, finalitzava el dia amb el sopar i diverses actuacions musicals.
El segon dia, el matí del diumenge 19, va tindre lloc una taula rodona amb el nom de «Treball, família i pàtria: les cares de la reacció» que analitzava elements concrets del projecte polític reaccionari com l’ofensiva política i econòmica contra la classe treballadora, el retorn dels valors de gènere tradicionals, el replegament nacional i el racisme envers el proletariat migrant. Així, s’explicava com tots aquests formen part d’un corpus ideològic basat en la crida a l’ordre que demana el restabliment harmoniós de la societat capitalista en crisi.
Les jornades polítiques van acabar amb un acte polític. En aquest es va fer una crida al bloc socialista de la propera diada del 1r de maig. Per últim, la portaveu tancava les jornades amb un parlament que recordava la necessitat de construir una alternativa política de i per a la classe treballadora, sent aquesta l’únic camí possible per a combatre l’escalada bèl·lica de les potències imperialistes i l’auge del feixisme.
