25O: UN ANY DE LA DANA

Lectura política: Un any després de la DANA: trencar el tauler de l’electoralisme

Fa un any, el País Valencià va patir una de les majors tragèdies recents: la DANA del 29 d’octubre de 2024. Més de dues-centes víctimes mortals, milers de persones damnificades i un territori devastat per la negligència institucional i per la barbàrie ecològica capitalista. Hui, després d’un any, les mateixes forces que van convertir el dolor en espectacle partidista —el PP i el PSOE— continuen utilitzant la catàstrofe per fer campanya, mentre les famílies afectades esperen ajudes, les obres segueixen aturades i el territori roman igual de vulnerable.

Carlos Mazón i el seu Consell, cadàvers polítics mantinguts en respiració assistida per Vox, han convertit la reconstrucció en un escenari de propaganda. Mentrestant, el govern central del PSOE continua emprant la catàstrofe per a desgastar l’adversari polític, alliberant partides pressupostàries per a la reconstrucció amb comptagotes i substituint les subvencions per préstecs que endeuten una administració autonòmica ja poc solvent. A més, segueix eludint afrontar la seua pròpia responsabilitat, impedint en la pràctica la compareixença de Sánchez a la comissió d’investigació. Per la seua banda, les Confederacions Hidrogràfiques, sota competència estatal, continuen sense executar obres previstes des del 2010 per a evitar situacions com la viscuda l’any passat. Ni dreta ni socioliberals han posat en cap moment la vida i la seguretat per davant dels seus càlculs.

La guerra d’acusacions entre PP i PSOE —qui paga, qui gestiona, qui s’endú la foto— és l’expressió més clara d’un règim esgotat que viu per a l’electoralisme i no per a la gent. Uns fan funerals multitudinaris per rentar-se la cara; els altres anuncien plans i comissions que no arriben a res. A un any, cap govern ha assumit la seua responsabilitat ni ha garantit que no tornarem a viure una catàstrofe igual.

Al carrer, la resposta popular apunta cap a la potencialitat política d’una conjuntura que ha sacsejat la societat valenciana. Les protestes i mobilitzacions han assolit una massivitat històrica, donant lloc a processos associatius que, des de les bases, han treballat sense descans per la reconstrucció i les condicions de vida de les afectades. Malgrat la potencialitat mostrada, el moviment espontani no ha aconseguit sobrepassar els marges polítics que imposa el sentit comú de l’esquerra institucional. La socialdemocràcia local, amb Compromís al capdavant, ha jugat al populisme i s’ha erigit en portaveu del descontentament popular, reduint-lo a un simple «Mazón dimissió» i deixant al PSOE lliure de responsabilitats polítiques. La lleialtat de Compromís cap al govern progressista revela que, en el fons, tot agent parlamentari d’esquerres sap que depén del PSOE per accedir al poder.

L’assumpció acrítica d’aquesta perspectiva per part dels agents polítics i socials extraparlamentaris ha deixat el carrer sense força pròpia, vehiculant-la i subordinant-la a interessos electorals que només beneficien els de sempre. És tasca dels sectors polítics amb voluntat revolucionària treballar per acabar amb aquesta situació.

Per tot això, des de l’Organització Juvenil Socialista del País Valencià fem una crida a trencar amb les lògiques electoralistes i entomar una via independent. Si volem fer dels processos organitzatius locals i de la ràbia popular una alternativa real, cal que acabem amb el lideratge de l’esquerra capitalista. Cap esperança vindrà dels despatxos dels polítics professionals: la reconstrucció, la prevenció i la vida digna són objectius incompatibles amb el sistema capitalista, que només du a terme allò que li és rendible. Cap estratègia que no siga coherent amb aquest fet podrà aconseguir un canvi real i definitiu. Perquè un any després, el que cal no és esperar miracles electorals, sinó construir una alternativa revolucionària.

El 25 d’octubre eixim al carrer a València per dir-ho clar: amb ells res canviarà.

OJS – ORGANITZACIÓ JUVENIL SOCIALISTA